Paremiologia catalana comparada digital

Any de bolets, any d'ovelles esguerrades

14 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1932.

Any de bolets, any d'ovelles esguerrades

12 fonts, 1932.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.1. Anyades i esplets / Llavors i gra / Florir i granar», p. 189. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. Vària», p. 1015. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1932): Vocabulari dels pastors «Proverbis. I. Calendari proverbial del pastor», p. 223. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La natura. Bolets», p. 266. Edicions Tres i Quatre.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el calendari de l'any. Dites i refranys de l'any. Gener. Cap d'Any». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Any». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Plantes». Web.
Nadal enteranyinat (1999): Dites nadalenques «Dites populars de Cap d'Any». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les estacions. L'any», p. 185. Edicions 62.
Les ovelles no ho sé. Però hi ha qui diu que amb tanta aigua, els bolets neixen corcats.
Solsona, Ramon (1995): Avui «Enraonar. Tardor», p. 32. L'Avui / El Punt Avui.
(2001): L'Estel «Dites populars de Cap d'Any», p. 19. Revista L'Estel.

Any de bolet, / any d'ovelles esguerrades

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Année de champignon, / année de brevis estropiées.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El ramat / Le troupeau», p. 468. Robert Morel Editeur.

Any de bolets, / any d'ovelles esguerrades

1 font, 1932.
Esguerrar-se: anar malament la recria, en un sentit general. No sortir prou bé el tracte ni compte general del ramat.
Lloc: Vallcebre, Orús, Rupit, Merlès, Ripoll.
Amades i Gelats, Joan (1932): Vocabulari dels pastors «Esguerrar-se b)», p. 136. Butlletí de Dialectologia Catalana.