Paremiologia catalana comparada digital

Ara

Advèrbis temporals.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 8. 29. Advèrbis», p. 18. Baguñá, editor.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. XXXVIII», p. 19. Baguñá, editor.
Disyuntivas: las que denotan division ó alternativa entre las cosas, en cuyo último caso se llaman distributivas.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo IX. De la conjuncion», p. 65. Hermanos Espasa, Editores.
Equivalent en castellà: Ahora.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VII. Del adverbio. Adverbios de tiempo. Simples», p. 57. Hermanos Espasa, Editores.
Sinònim: Abans.
Equivalent en castellà: Por momentos | De un momento á otro.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo V. De los adverbios y frases adverbiales. Ara», p. 76. Hermanos Espasa, Editores.
Sinònim: Vaja | Ara bè.
Equivalent en castellà: Ahora bien | Esto supuesto ó sentado.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo V. De los adverbios y frases adverbiales. Ara», p. 76. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. Actualment.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Ara», p. 45. Llibres de l'Index, S.A.
Adv.
Equivalent en castellà: Ahora.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 17. Editorial Diàfora.
Tiempo.
Equivalent en castellà: Ahora.
Duran y Escayola, Luis (1881): Temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano «Adverbios simples y compuestos», p. 85. Imprenta del Ferrocarril.
Les adverbes de temps.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon; Verdaguer, Pere (1977): Terra Nostra, 25 - El català a l'escola primària «Grammaire: L'adverbe», p. 73. Terra Nostra.
Equivalent en castellà: Ahora.
Pers y Ramona, Magí (1847): Gramática catalana-castellana «Primera Part. Capítol VII. Del adverbi. Adverbis de temps», p. 137. Imprenta de A. Berdeguer.
Equivalent en castellà: Ora.
Pers y Ramona, Magí (1847): Gramática catalana-castellana «Primera Part. Capítol VII. Del adverbi. Adverbis de temps», p. 137. Imprenta de A. Berdeguer.
Adv. t. Algunas vegadas denota tèmps mòlt prop, passad ó venidèr, com «ara me han dit tal cosa»; «ara faré tal altra».
Equivalent en castellà: Ahora.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ara», p. 160. Impremta de Josep Torner.
Adv. t. que significa lo actual ó presènt en que succeex, ó se fa alguna cosa.
Equivalent en castellà: Ahora.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ara», p. 160. Impremta de Josep Torner.
Adv. t. que significa lo actual ó presènt en que succeex, ó se fa alguna cosa.
Equivalent en francès: À présent.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ara», p. 160. Impremta de Josep Torner.
Adv. t. que significa lo actual ó presènt en que succeex, ó se fa alguna cosa.
Equivalent en francès: Maintenant.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ara», p. 160. Impremta de Josep Torner.
Adv. t. Algunas vegadas denota tèmps mòlt prop, passad ó venidèr, com «ara me han dit tal cosa»; «ara faré tal altra».
Equivalent en francès: Tout à l'heure.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ara», p. 160. Impremta de Josep Torner.
Adv. t. que significa lo actual ó presènt en que succeex, ó se fa alguna cosa.
Equivalent en italià: Adesso.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ara», p. 160. Impremta de Josep Torner.
Adv. t. Algunas vegadas denota tèmps mòlt prop, passad ó venidèr, com «ara me han dit tal cosa»; «ara faré tal altra».
Equivalent en italià: Adesso.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ara», p. 160. Impremta de Josep Torner.
Adv. t. que significa lo actual ó presènt en que succeex, ó se fa alguna cosa.
Equivalent en italià: Ora.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ara», p. 160. Impremta de Josep Torner.
Adv. t. Algunas vegadas denota tèmps mòlt prop, passad ó venidèr, com «ara me han dit tal cosa»; «ara faré tal altra».
Equivalent en italià: Poco fa.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ara», p. 160. Impremta de Josep Torner.
Adv. t. que significa lo actual ó presènt en que succeex, ó se fa alguna cosa.
Equivalent en italià: Presentemente.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ara», p. 160. Impremta de Josep Torner.
Adv. t. que significa lo actual ó presènt en que succeex, ó se fa alguna cosa.
Equivalent en llatí: Nunc.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ara», p. 160. Impremta de Josep Torner.
Adv. t. Algunas vegadas denota tèmps mòlt prop, passad ó venidèr, com «ara me han dit tal cosa»; «ara faré tal altra».
Equivalent en llatí: Nunc.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ara», p. 160. Impremta de Josep Torner.
Adv. t. que significa lo actual ó presènt en que succeex, ó se fa alguna cosa.
Equivalent en llatí: Presenti tempore.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ara», p. 160. Impremta de Josep Torner.