Paremiologia catalana comparada digital

Ara és hora, madò Llora!

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Ara és hora, madò Llora!

3 fonts, 1926.
També es diu, completant la frase.
Sinònim: Ara és hora! | Ara és hora, Pere meu!
Lloc: Men.
F. expr. Usada de manera irònica per a expressar que una cosa s'ha esdevingut massa tard o en un moment inadequat. I també quan alguna persona arriba, reacciona o fa alguna cosa quan ja no n'és el moment. Llora: Cognom que deriva del llatí «Laura», nom propi de dona; o dels cognoms «Llor», derivat del llatí «lauru», o «Llorà», derivat del llatí «Laurānu», que prové del nom propi «Laurus».
Sinònim: Abans, abans, va dir en Canyot | Després que fou mort Pasqual, li portaren l'orinal | Ara és hora, Pere meu!
Font: OR.
Modismos y frases hechas.
Equivalent en castellà: ¡A buenas horas, mangas verdes!

Ara és hora, madó llora!

1 font, 1999.
Quan un mentider pretén que diu la veritat.

Ara és hora, Madò Llora!

1 font, 1993.
Es diu a la persona que se l'ha trobada constantment en mentides i ja no se la pot creure ni quan diu la veritat. S'usa avui encara quan un mentider pretén que diu la veritat. Explicat amb més detall.