Paremiologia catalana comparada digital

Armar-la grossa

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1932.

Armar la grossa

3 fonts, 1968.
Causar un avalot, pertorbar l'ordre amb crits, sorolls, desavinences.
Tenia ganes de festa i va armar la grossa, fins i tot els veïns es van queixar.
Sinònim: Armar un Cristo, armar un sagramental, fer mullader, moure un escàndol, armar un enrenou.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Esvalotar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Com que som casolans quedem enyoradissos; com que som diminuts armem la grossa i tenim rauxes i deliris de grandesa.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 19. Catalunya, «comtat gran»», p. 291. Editorial Pòrtic.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1764. Publicacions de la Universitat de València.

Armar la grossa!

1 font, 1932.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno III (Mayo-Junio de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). A», p. 261. Societat Castellonenca de Cultura.

Armar-la grossa

1 font, 2004.
Causar discòrdia, enrenou, escàndol, esvalot, etc.
Ho ha fet sense voler, no volia que mitja empresa es quedés sense llum. L'ha armada grossa / Hi va haver un malentès i la va armar ben grossa.
Sinònim: Armar-la, armar un sidral, armar un sagramental.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Provocar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.