Paremiologia catalana comparada digital

Arrencaqueixals

16 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1857.

Arrencaqueixals

4 fonts, 1997.
Aniol (2013): El fons del pou «Insultem en català, sí, però sabent què diem. Avui la lletra A». Blogger.
Forma despectiva d'anomenar un dentista.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sobre l'estat de salut, el pas del temps, les cures i els remeis, les velles i noves paraules. «Curanderos», palpaventres i carnissers», p. 395. Editorial Gregal.
Matusser.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Arrencaqueixals adj. i s.», p. 34. Edicions 62.
Mal dentista.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Arrencaqueixals m. o f.», p. 34. Edicions 62.
Nom popular del dentista. Es diu a (d')un mal dentista.
Sinònim: Arrabassaqueixals.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «A», p. 32. Editorial Trabucaire.
La claredat induirà també a preferir, com a insult, un mot compost, que és més explicatiu. Mal dentista.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «Uns mots preliminars», p. 15. Editorial Trabucaire.

Arrabassaqueixals

2 fonts, 1999.
Arrencaqueixals.
Aniol (2013): El fons del pou «Insultem en català, sí, però sabent què diem. Avui la lletra A». Blogger.
Sinònim: Arrencaqueixals.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «A», p. 32. Editorial Trabucaire.

Arrancacaixals

1 font, 1857.
De los nombres compuestos, unos lo son de dos nombres. Otros de verbo y nombre.
Equivalent en castellà: Sacamuelas.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 2. Del nombre. De los compuestos», p. 50. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Es una rrenca-caixals

1 font, 1915.
Descripció de caracters. De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/17/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Esser un arrenca-caixals

1 font, 1920.
De: Lledós, Domingo.
Lloc: Agramunt.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1920): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0706/0037 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1364599». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Parlar més que un arrenca-queixals

1 font, 1985.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 58. Editorial Joventut.

Sembla un arrencaqueixals

1 font, 1966.
És un xerraire.
Lloc: Borges Blanques.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Arrencaqueixals», p. 299. Edicions Polígrafa.

Sembles un arrenca caixals

1 font, 1924.
A un que may calli. De: Ausellé i Rigau, Joaquim.
Lloc: La Sellera.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1924): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0708/0051 «137 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1371044». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ser un arranca queixals

1 font, 2021.
Persona que no para de parlar.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «S», p. 185. Autoedició.

Ser un arrencaqueixals (o un carrau, o un xafamosques, o una cotorra)

1 font, 2007.
Sinònim: No acabar mai les paraules.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «371», p. 112. Garsineu Edicions.