Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Ase bribó, cap a casa sense bastó

7 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1898.

Ase bridó, cap a casa sense bastó

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1130. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 446. Edicions 62.

Asa bribó / cap a casa sens bastó

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/3/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ase bribó, / cap a casa sense bastó

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Bribó», p. 285. Edicions Polígrafa.

Ase bribó, cap á casa sens bastó

1 font, 1898.
Refrán que serveix pera motejar als mals ó peresosos, que sols s'afanyan á treballar al temps que s'acaba la feyna.
Dr. D. A. C. (1898): Lo Mestre Titas, 58 (30 juliol 1898) «Passatemps. Recopilació de tots los adagis ó refrans catalans dignes de publicarse, ó sían: Sentencias tretas de la esperiencia, tresor antiquíssim de la Llengua Catalana, ab algunas frases y varias m», p. 3. Revista Lo Mestre Titas.

Ase bribó, cap a casa sense bastó

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 22. Editorial Millà.

Ase bricó, cap a casa sense bastó

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1130. Editorial Selecta-Catalonia.