El poco caso que debe hacerse de lo que digan los demás sinfundamento.
Lloc: País Valencià.
Arri, ase, i deixa dir
55 recurrències en 37 variants. Primera citació: 1767.
Arre burro i deixa dir
5 fonts, 1996.
Al segle XVIII, de nou és Galiana quiens proporciona una altra documentació, aquesta vegada intertextualitzada a la 'Rondalla de rondalles'
Lo nostre Pep (...) entrava en casa d'Eufrasieta al ple del dia (...) i a qui li parega mal que s'unte i passarà a Mallorca, que a ell molt bé li sabia: i «arre burro i deixa dir».
Font: Galiana (1820:22).
Rondalla.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Arri ase, i deixa dir
4 fonts, 1935.
Per a expressar que hom no pot fer cas del què diran. Un avi i una néta anaven de camí amb un ase. La néta anava a cavall, i l'avi a peu. En passar per un poble, unes xafarderes digueren que millor hauria estat que hagués anat aquell pobre vell a cavall, i no la noieta, perquè la joventut té més delit que la vellesa. L'avi baixà la néta, i hi cavalcà ell... (segueix a l'original).
Faula 13a del llibre vuitè, «Del pare i del fill i de l'ase». Emprat per a indicar que hom ha de fer el seu fet sense fer gran cas del dir de la gent. Un pare i un fill feien camí amb un ase. Un passant va trobar que feien mal d'anar ells a peu i l'ase descarregat. De: Isop.
És la cloenda d'una contarella que degué assolir molt d'èxit, des del segle XV fins a la primeria del XX. Al XV, apareix reportada com una facècia de Poggio i fou incorporada també a les edicions de les faules d'Isop. Al principi del segle XVI, s'intertextualitza com a refrany als 'Refranys glossats' de mossèn Dimas. Al segle XVIII, és reportada per Lluís Galiana i, al principi del XX, per Martí i Gadea i per Joan Amades.
Lloc: Alt Pirineu.
Arre, burro, i deixa dir
3 fonts, 1992.
Pocs seran en lo nostre antic reyne els que ignoren l'orige d'este modisme, que segons dien els vells és el siguient: Diu que'n certa ocasió anaven de viatge un pare i una filla, portant un burro davant (...) a l'últim resolgueren no fer cas de ningú i continuar son viatge dient: 'Arre, burro, i deixa dir'
Font: Martí Gadea, J. (1918:14-15), al segon volum de "Tipos, modismes i coses rares i curioses de la terra del ge"
Font: Martí Gadea (1891) i E. Alberola (1928).
Arre, deixa'l dir
3 fonts, 1996.
Aquesta locució proverbial es va formar, probablement, com a conclusió d'una contarella, procedent de l'antiguitat. Amb més detalls a l'original.
Equivalent en castellà: Harre, dexale dezir.
Font: RF-1509: VI,19.
Basats en la hipòtesi que ens trobem al davant d'una locució catalana originada en una contarella popular que, per la documentació aportada, ha gaudit d'una gran vitalitat a la Catalunya continental al llarg dels temps.
Font: RF-1509: VI.19.
Equivalent en castellà: Harre, déxale dezir.
Font: Capítol VI. (VI.19).
Arre burro, i deixa dir
2 fonts, 1989.
Entre els diccionaris bilingües del segle XIX només l'hem vista recollida pel DEs (1887) i pel Dmar (1891). Indica el ningún caso que debe hacerse de lo que digan los demás, cuando no hay razón ni fundamento para decirlo.
Font: DMar (1891).
Entre els diccionaris bilingües del segle XIX només l'hem vista recollida pel DEs (1887). fr. fam. que se aplica al que, sin hacer caso de lo que le dicen. advierten o mandan, desvergonzadamente nsiste en hacer la suya.
Font: DEs (1887).
De: Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Arri ruc, i dixa dir
2 fonts, 1998.
Es diu per recomanar no fer cas de les murmuracions.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Aplicat quan algú deia una dessustanciada.
Lloc: Terres de Ponent.
Arri, ase, i deixa dir
2 fonts, 1996.
Un avi i una néta anaven de camí amb un ase (...). L'avi, molestat de tant què dir, exclamà: Arri, ase, i deixa dir.
Font: Amades (1982a:1134), que declara haver-la recollit oralment de mossèn Planes, de Ripoll el 1923.
Recomana fer el que es cregui convenient, sense fer cas del dir de la gent. De la faula d'Isop «Del pare i del fill i de l'ase».
Arri, ruc, i deixa dí que mentre lo món serà món sempre nyaurà un que dí
2 fonts, 1981.
El tragí popular al Pallars Sobirà.
Lloc: Pallars Sobirà.
Font: Obra oberta 3 (Ed. Altafulla — El Pedrís 8 — Barcelona, 1981).
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Pallars Sobirà.
Arri, ruc, i deixa dir
2 fonts, 1981.
Sinònim: Manxeu, manxeu (o aneu manxant), que el dir no emprenya.
Per a expresar que hom no pot fer cas del què diran. Un avi i una néta anaven de camí amb un ruc. La nena anava a cavall i l'avi a peu. Alk passar per un poble, unes xafarderes digueren que millor hauria estat que hagués anat aquell pobre vell a cavall, i no la noieta., perquè la joventut té més delit que la vellesa. L'avi baixà la néta i hi cavalcá ell. Més enllà, en trovaren uns altres que digueren que vergonya feia que un homenàs com aquell anés a cavall... (més detalls a l'original). De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya - Rondallística.
Are burro i deixa dir que mentres hi haurà món, hi haurà què dir
1 font, 2010.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Arre burro i deixa dir, que mentre hi haurà món, hi haurà què dir
1 font, 2010.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Arre burro i dixa dí que mentres hi haura mon hi haura que dí
1 font, 2010.
Lloc: Benicarló (Baix Maestrat).
Arre burro y deixat dir
1 font, 1919.
Al folio 13 v.° inserta este otro cuento el P. Galiana (Vida del Venerable P. P. Pedro Psteve, lib. VII, cap. Il,pág . 372).
Arre burro, deixa dir
1 font, 1996.
J. A. Maians recull la locució per dues vegades, una de les quals amb una estranya equivalència en espanyol que palesa la poca o nul·la circulació de VI.19 en aquesta llengua.
Font: Lavilla, 1989: núm. 1169.
J. A. Maians recull la locució per dues vegades, una de les quals amb una estranya equivalència en espanyol que palesa la poca o nul·la circulació de VI.19 en aquesta llengua.
Equivalent en castellà: Camina por do quisieres, i déjame a mi.
Font: Lavilla, 1989: núm. 2574.
Arre burro, i deixa't dir
1 font, 1996.
Miren, una vegada anaven camí, jo i el xic i el matxet, que el portàvem buit davant (...). Jo, vent que de totes maneres havia què dir, diguí: 'Arre, deixa'ls dir'
Font: Galiana, Lluís (segle XVIII).
Arre burro, i dixa dir
1 font, 1996.
Aconsella no fer cas de les parladuries.
Font: Bayerri, E. (1936-79:I,491-492).
Arre burro... i deixa dir
1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Arre, ase, i deixa dir
1 font, 1996.
Arre, burro i deixa dir
1 font, 2003.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Arre, burro, y deixa dir
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Arri burro i deixa dir
1 font, 1767.
Y á qui li parega mal que sunte y pasará a Mallòrca, que á ell molt be que li sabía: y «arte burro y deixa dir».
Arri burro, dixa dir que mentres dure 'l mon durará 'l que dir
1 font, 1915.
De: Torné Balaguer, Joan (1917-18).
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Arri ruc i deixa dir / que mentre hi haurà món / hi haurà que dir
1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Arri ruc i deixa dir mentres hi haurà món hi haurà que dir
1 font, 2014.
Davant la pressií que pot suposar aquesta convivència, la filosofia del bon viure apareix com a mitjancera de pau en un acte no agressiu de l'acceptació de la realitat.
Lloc: Maials (Segrià).
Arri ruc i deixa dir que mentres hi haurá món hi haurá que dir
1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Arri ruc i deixa dir, que mentre hi haurà món hi haurà per dir
1 font, 2021.
Lloc: Artesa de Lleida.
Arri ruc i deixa dir, que mentre hi haurà món, hi haurà que dir
1 font, 1987.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Arri ruc i dexca dí, que mentres hi haurá mon, hi haurá que dí
1 font, 1915.
Diu que Sant Josep, la Mare de Deu i Nostre Senyor, anaven cap a Egipte, menan Sant Josep lo ruquet, i la Mare de Deu i el Nen a caball quan vataqui que troben una gent que encontes de doná'ls lo Deu vos guart comensen: quina dona, quin poc cor que té; aqell home vell com es a peu i Ella a caball. I Sant Josep ell que pare lo ruquet, ajude a baixá a la Mare de Deu, i agafan al Nen, puje Ell a caball i Ella a peu. Camina que caminaràs, quan vataqui que troben un altre gent... (segueix a l'original). De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921).
Lloc: Torreserona.
Arri ruc i dixa dir, que mentres haigue món n'hi haurà que dir
1 font, 1995.
Font: FV, FX, ME, N.
Arri, ase, / i deixa dir
1 font, 1947.
La faula que ve és la prou coneguda rondalla del pare, del fill i de l'ase. Pare i fill anaven a fira, tots dos a peu. Un passant va mofar-se'n perquè portant un ase anaven a peu (continua a l'original). De: Isop.
Font: Llibre vuitè.
Arri, ruc i deixa dir, que, mentre hi haigue món, hi haurà què dir
1 font, 2009.
Lloc: Nonasp (Matarranya).
Arri, ruc, i dixa dir... que mentre n'hi haurà món, n'hi haurà que dir
1 font, 2003.
Variant de l'anterior.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Arri! Deixa'l dir
1 font, 1996.
Quant a la documentació de la locució proverbial tota sola, la primera vegada que l'hem trobada ha estat en un dels diàlegs del 'Cancionero d'Íxar', que probablement formaven part del repertori d'uns comediants catalans del segle XVI.
Galant: A, la vostra donzella! Com estau, espituflada? / Enamorat: Deixat-nos parlar, i guardat ço del vostre. / Ella: Arri! Deixa'l dir.
Font: Romeu, 1962:I,69).
Calla burro i deixa dir
1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Fer la teua i deixar dir
1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Fes la teva i deixa dir
1 font, 2007.
Sinònim: Manxeu, manxeu (o aneu manxant), que el dir no emprenya.
Arri ruc i deixa dir, que mentre hi hagi món i haurà què dir
1 font, 2014.