1. interj. imperativa per impulsar a un moviment enèrgic. També s'empra com a expressió de comiat i en general per acabar un estat de repòs o d'inactivitat.
Avant!
17 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1839.
Avant
7 fonts, 1839.
Equivalent en castellà: Vale.
Aquest mot derivat mostra un desplaçament cap a un lloc situat davant d'algú (en sentit propi i en sentit figurat). La variant «avant» és particularment usada en la llengua clàssica i al País Valencià.
No tingueu por: avant!
Lloc: País Valencià.
Fórmula de salutació que utilitzen els pescadors. Avant és l'expressió que el pescador posat a la proa de l'embarcació, quan veu bonança, dóna al maquinista perquè l'acceleri i poder, així, travessar l'antina —lloc on rompen els cops de mar— amb el menor temps possible.
Sinònim: Fer avant.
Lloc: Torredembarra.
Adv.
Equivalent en castellà: Avante.
Me'n menjaré una més i avant.
Adv. t.
Sinònim: Endavant.
Adv. ll.
Sinònim: Endavant.
Avant!
6 fonts, 1867.
Vuit maneres d'animar a fer.
Para dar ánimo.
Interj.
Equivalent en castellà: ¡Avante!
Lloc: Terres de l'Ebre.
Salutació que es fan dos que van de camí en trobar-se.
Lloc: Igualada.
Salutació. Manera de saludar.
Lloc: Alcanar.
Avan
1 font, 1881.
Lugar.
Equivalent en castellà: Adelante.
Avant! Avant!
1 font, 2010.
Expressió que utilitzava la gent gran per dia adéu a la gent.
Lloc: Ulldecona (Montsià).