Interj. que serveix per a cridar algú o per a fer-li fixar l'atenció.
Ep, tu: que tens el cap a tres quarts de quinze, avui? Oller Pap. iv.
Equivalent en castellà: ¡Hola! | ¡Eh!
Ep!
17 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1907.
Ep!
15 fonts, 1926.
Té unes quantes funcions. Serveix per a cridar algú. També es fa servir per a cridar l'atenció, i també per a avançar una objecció, una rectificació, etc.
Ep, noi! Vine! | Ep! No te'n descuidis! | Ep! Això va al revés.
Equivalent en castellà: ¡Eh!, ¡oye!
Crit per atreure l'atenció o avisar d'un perill sobtat.
Ep! Què fas per qui?
Sinònim: Epa!
Lloc: Constantí.
En català la interjecció «ull!» no és normativa. Per advertir algú es fan servir les expressions «compte!», «ull viu!», «alerta!», «ep!».
Sinònim: Ull (incorrecte).
Interj.
Equivalent en castellà: ¡Eh!
Interj. per a cridar algú o per a cridar-li l'atenció.
Ep, alto les seques que ja sona la gralla!… Molt bé!… Així m'agrada!…
Lloc: El Vendrell.
Crit per fer apartar, girar, aturar, escoltar, etc.
Lloc: Catalunya.
Salutació. Manera de saludar.
Salutació. Fer prendre atenció.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Altres expressions també usades a casa.
Lloc: Vic (Osona).
Sinònim: Compte!, atenció!, ves!, ull viu!, alerta!, ei!
Equivalent en castellà: ¡Ojo!
Exclamacions mallorquines.
Lloc: Mallorca.
Exclamació per a ateure l'atenció o fer una salvetat.
Sinònim: Veg. Ei!
Hola.
Lloc: Esparreguera.