Per expressar interès per veure o saber alguna cosa. Tal com es veu en l'exemple, hi ha la possibilitat —insòlita en les interjeccions— d'afegir-hi un pronom feble, a conseqüència del seu origen verbal: variació de «vejam», forma arcaica d'imperatiu del verb «veure».
—En tenim unes altres. —Aviam-les.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Llegim al DECat que és una paraula típica del parlar popular de Barcelona, per causa de l'encreuament de les paraules «a-veure» i «Av(e)iam». Veiam. Veigam. Vejam. Vegem. Aveiam. Avere. A veure.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Font: DECat.
I ara que? a veure que fem.
Lloc: Tarroja de Segarra.