Per expressar interès per veure o saber alguna cosa. Tal com es veu en l'exemple, hi ha la possibilitat —insòlita en les interjeccions— d'afegir-hi un pronom feble, a conseqüència del seu origen verbal: variació de «vejam», forma arcaica d'imperatiu del verb «veure».
—En tenim unes altres. —Aviam-les.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Llegim al DECat que és una paraula típica del parlar popular de Barcelona, per causa de l'encreuament de les paraules «a-veure» i «Av(e)iam». Veiam. Veigam. Vejam. Vegem. Aveiam. Avere. A veure.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Font: DECat.
Vejam, forma d'imperatiu del verb «veure» amb què s'expressa la curiositat de saber què passarà, la temença que una cosa desitjada no tindrà lloc, que una cosa temuda s'esdevindrà, etc.
Aviam si plourà, demà, i porem pas sortir a caçar.
Lloc: Cerdanya.
I ara que? a veure que fem.
Lloc: Tarroja de Segarra.