Aviam

(pop.) (dial.) A veure + vejam.

Lloc: Alt Urgell.

Forma dialectal.

Per expressar interès per veure o saber alguna cosa. Tal com es veu en l'exemple, hi ha la possibilitat —insòlita en les interjeccions— d'afegir-hi un pronom feble, a conseqüència del seu origen verbal: variació de «vejam», forma arcaica d'imperatiu del verb «veure».

Lloc: Santa Coloma de Queralt.

Llegim al DECat que és una paraula típica del parlar popular de Barcelona, per causa de l'encreuament de les paraules «a-veure» i «Av(e)iam». Veiam. Veigam. Vejam. Vegem. Aveiam. Avere. A veure.

Lloc: Llançà (Alt Empordà).

Font: DECat.

Vejam, forma d'imperatiu del verb «veure» amb què s'expressa la curiositat de saber què passarà, la temença que una cosa desitjada no tindrà lloc, que una cosa temuda s'esdevindrà, etc.

Lloc: Cerdanya.

I ara que? a veure que fem.

Lloc: Tarroja de Segarra.

Expressió de múltiples usos que tant pot designar curiositat, com indignació, com prendre un caràcter reprensiu.

Sinònim: A vere | Averem.

Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).

A veure. L'expressió aveiam no és de les més comunes a Maspujols, però hi ha gent que sí que la fa servir. A vere, en canvi, és d'ús bastant general.

Sinònim: A vere.

Lloc: Maspujols.

Expressió usada per a exhortar.

Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).

Expressió de múltiples usos que tant pot designar curiositat, com indignació, com prendre un caràcter reprensiu.

Sinònim: A vere | Aveiam.

Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).