Paremiologia catalana comparada digital

Barba-serrat

8 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1967.

Ser barba-serrat

2 fonts, 1996.
Compost substantiu + adjectiu.
IEC (1996): Acord de la Secció Filològica del 15-3-96. Institut d'Estudis Catalans.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Barba-serrat», p. 371. Llibres de l'Index, S.A.

Barba-serrat

1 font, 2024.
Que té la barba molt atapeïda.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Barba», p. 65. Llibres de l'Index, S.A.

Barba-serrat -a

1 font, 2024.
(pop.) Que té la barba espessa.
Lloc: Alt Urgell.
Aixàs i Obiols, Joan (2024): Paraules que m'agraden. De la parla i del llenguatge de l'Alt Urgell «Paraules que m'agraden. B», p. 45. Autoedició.

Barbaserrat/da

1 font, 2018.
Qui té el pèl de la cara molt espès i atapeït.
En Pep, de sempre, ha tingut una barba molt serrada.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La pell. Erupcions i taques a la pell», p. 27. Editorial Gregal.

Cerrat de les barbes

1 font, 1967.
El que té una barba molt espessa i forta.
Lloc: València (Horta).
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Barba 3», p. 60. Edicions Polígrafa.

Ésser barba-serrat

1 font, 1979.
Un home amb pèl espès, fort i negre.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «ésser (o no)», p. 51. Editorial Millà.

Ser serrat de barba

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. S», p. 63. Edicions Víctor.