Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1208. Editorial Selecta-Catalonia.
Barcelona, ciutat de les tres catedrals
9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1932.
Barcelona, ciutat de les tres catedrals
7 fonts, 1935.
A part de la Seu, comptava amb dos temples amb honors de catedral: Santa Maria del Mar i l'església de Santa Catarina, dita popularment «la catedral dels frares».
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Sempre s'havia considerat que Barcelona tenia tres catedrals: la Seu o catedral de Santa Creu i Santa Eulàlia, Santa Maria (la catedral del Mar) i el desaparegut temple de Santa Caterina (la catedral dels frares).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Barcelona, la ciutat de les tres catedrals
1 font, 1932.
Així era anomenada la nostra ciutat pels molts forasters que per via marítima la visitaven en aquells passats temps de la nostra hegemonía mediterrània i marinera. En efecte, el nostre poble ha conservat també la dita que la ciutat comtal no tenia solament una catedral, com solen tenir les grans ciutats, sinó que en tenia tres. Tenia dos altres temples amb els honors de catedral. Són les esglésies de Santa Maria i el destruït temple de Santa Catarina.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Font: Refraner barceloní.
El temple de Santa Maria era popularment conegut per «la catedral sense claustre », «la Seu de la pescateria », per trobar-se el mercat de peix prop d'ella; per .la Seu del Born» i per «la Seu de la mar». El temple de Santa Catarina era anomenat «la catedral dels frares ».
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Font: Refraner barceloní.