Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1208. Editorial Selecta-Catalonia.
Barcelona, ciutat del diable
Abans de fundar-se Barcelona i quan el diable encara no havia caigut, Déu i ell passaren per Collcerola i es van deturar a contemplar el gemat panorama que s'oferia a llurs peus. Déu digué al diable que, en el pla que veien, s'hi alçaria una gran ciutat, i li preguntà què preferia: la glòria del cel o el domini d'aquella futura ciutat. El diable, sense pensar-s'hi, escollí el domini de la ciutat.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Hi ha una llegenda que explica que essent el dimoni i Jesús al cim del Tibidabo, Jesús va dir que sota aquella muntanya hi hauria una gran ciutat i va preguntar a Llucifer si s'estimava més la glòria celestial o l'amo d'aquella ciutat. El diable va triar ser l'amo de Barcelona; d'aquí la frase feta.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).