Paremiologia catalana comparada digital

Bla-bla-bla

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1985.

Bla, bla, bla

3 fonts, 1985.
Onomatopeia de la bonior que fa molta gent que parlen alhora, nois d'estudi que diuen la lliçó en veu alta, etc.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Bla, bla, bla», p. 40. Editorial Pòrtic.
Interj. Onomat.: Xa, xa, xa.
No has de dir res, doncs. Estic cansada de sentir la teva veu. Bla, bla, bla! Com si amb paraules s'arreglés res (Manuel de Pedrolo, «Si són roses, floriran», 1971).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «B», p. 46. Edicions 62.
Onomatopeia de molta gent que parla a l'hora.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Veu - parla. Tot el que surt per la boca», p. 44. Curbet CG Edicions.

Bla-bla

1 font, 2002.
Interj. i m. Onomat.: Xa, xa, xa | m. Acció de parlar.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «B», p. 46. Edicions 62.

Bla-bla-bla

1 font, 1991.
Xerrar.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.1.2. Exercicis. Renous que es fan amb el cos», p. 57. Editorial Moll.
Xerrar.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 63. Editorial Moll.