Paremiologia catalana comparada digital

Bla-bla-bla

9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1985.

Bla, bla, bla

4 fonts, 1985.
Onomatopeia de la bonior que fa molta gent que parlen alhora, nois d'estudi que diuen la lliçó en veu alta, etc.
Onomatopeia del soroll de parlar molt i sense substància, de la xerrameca.
—Amb la pressa que tenia, i el tio, bla, bla, bla! Semblava que hagués menjat llengua.
Equivalent en anglès: Bla bla bla | Blah blah blah | Blah di blah di blah | Yackety-yak | Yack yack | Yak yak.
Onomatopeia del soroll de parlar molt i sense substància, de la xerrameca.
—Amb la pressa que tenia, i el tio, bla, bla, bla! Semblava que hagués menjat llengua.
Equivalent en castellà: Blablablá | Bla-bla-bla | Bla, bla, bla | Chau-chau | Patatín patatán.
Onomatopeia del soroll de parlar molt i sense substància, de la xerrameca.
—Amb la pressa que tenia, i el tio, bla, bla, bla! Semblava que hagués menjat llengua.
Equivalent en francès: Blablabla | Patatipatali patatatipatala | Patati-patata | Patati patata | Ta ta ta.
Interj. Onomat.: Xa, xa, xa.
No has de dir res, doncs. Estic cansada de sentir la teva veu. Bla, bla, bla! Com si amb paraules s'arreglés res (Manuel de Pedrolo, «Si són roses, floriran», 1971).
Onomatopeia de molta gent que parla a l'hora.

Bla-bla

1 font, 2002.
Interj. i m. Onomat.: Xa, xa, xa | m. Acció de parlar.

Bla-bla-bla

1 font, 1991.
Xerrar.
Lloc: Illes Balears.
Xerrar.
Lloc: Illes Balears.