Paremiologia catalana comparada digital

Blat de bona lluna

7 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1884.

Es blat de bona lluna

1 font, 1891.
Se díu del qui es molt senzill.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Blat. Modismes», p. 30. Associació d'Excursions Catalana.

És blat de bona Lluna

1 font, 1884.
Aplicat al subjecte qui peca per excés de bondat, és una proba de la creencia del nostre poble en la influencia de la Lluna en les plantes.
Gomis i Mestre, Cels (1884): La lluna segons lo poble «La Lluna. III. La seua influencia», p. 36. Editorial Altafulla.

És blat de bona lluna

1 font, 1936.
Ho diem de qui no es fa càrrec de res, de qui no s'afecta Per penes i alegries.
Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 14 (Any I, 4-abril-1936) «Folklore de la pagesia. El batre», p. 19. Revista Curiositats de Catalunya.
Volem expressar les excel·lents qualitats d'una persona d'aquelles que no tenen fel amarg.
Serra i Boldú, Valeri (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 83 (Any II, 28-agost-1937) «Elogi del saber de la pagesia. Algunes frases que el blat i l'ordi han proporcionat al llenguatge», p. 282. Revista Curiositats de Catalunya.

Ésser blat de bona lluna

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 876», p. 190. Columna Edicions.

Ésser un blat de bona lluna

1 font, 1992.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «La collita. Blat, forment, messes», p. 48. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.

Ser blat de bona lluna

1 font, 1987.
Es diu de qui no fa de res, de qui no s'afecte per penes ni alegries.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «El batre», p. 173. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.