Paremiologia catalana comparada digital

Blat de bona lluna

13 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1864.

Blat de bona lluna

3 fonts, 1864.
Persona massa innocent o senzilla, fàcil d'enganyar o d'esser víctima de l'egoisme dels altres.
Lloc: Cat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Blat Loc. a)». Editorial Moll.
Aplicat al subjecte que peca per ser massa bo.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Loc. met. Subjecte senzill y fácil de sér enganyat.
Equivalent en castellà: Buen Juan, Juan de buena alma.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Blat», p. 215. Hermanos Espasa, Editores.
Loc. met. Apocat, que fácilment se presta á tot quant pót fér ell.
Equivalent en castellà: Juan Lanas.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Blat», p. 215. Hermanos Espasa, Editores.
Loc. met. Subjecte senzill y fácil de sér enganyat.
Equivalent en llatí: Homo simplex incautus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Blat», p. 215. Hermanos Espasa, Editores.
Loc. met. Apocat, que fácilment se presta á tot quant pót fér ell.
Equivalent en llatí: Parvi animi, pusillanimis.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Blat», p. 215. Hermanos Espasa, Editores.

És blat de bona lluna

2 fonts, 1936.
Ho diem de qui no es fa càrrec de res, de qui no s'afecta Per penes i alegries.
Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 14 (Any I, 4-abril-1936) «Folklore de la pagesia. El batre», p. 19. Revista Curiositats de Catalunya.
Volem expressar les excel·lents qualitats d'una persona d'aquelles que no tenen fel amarg.
Serra i Boldú, Valeri (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 83 (Any II, 28-agost-1937) «Elogi del saber de la pagesia. Algunes frases que el blat i l'ordi han proporcionat al llenguatge», p. 282. Revista Curiositats de Catalunya.

Es blat de bona lluna

1 font, 1891.
Se díu del qui es molt senzill.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Blat. Modismes», p. 30. Associació d'Excursions Catalana.

És blat de bona Lluna

1 font, 1884.
Aplicat al subjecte qui peca per excés de bondat, és una proba de la creencia del nostre poble en la influencia de la Lluna en les plantes.
Gomis i Mestre, Cels (1884): La lluna segons lo poble «La Lluna. III. La seua influencia», p. 36. Editorial Altafulla.

Ésser blat de bona lluna

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 876», p. 190. Columna Edicions.

Ésser un blat de bona lluna

1 font, 1992.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «La collita. Blat, forment, messes», p. 48. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.

Ser blat de bona lluna

1 font, 1987.
Es diu de qui no fa de res, de qui no s'afecte per penes ni alegries.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «El batre», p. 173. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.