Paremiologia catalana comparada digital

Bon geni

10 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1803.

Bon geni

1 font, 1839.
Natural benigne, suau y dócil.
Equivalent en castellà: Buen genio.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Geni», p. 1025. Impremta de Josep Torner.
Natural benigne, suau y dócil.
Equivalent en castellà: Genio blando.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Geni», p. 1025. Impremta de Josep Torner.
Natural benigne, suau y dócil.
Equivalent en castellà: Genio suave.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Geni», p. 1025. Impremta de Josep Torner.
Natural benigne, suau y dócil.
Equivalent en francès: Caractère doux, agréable.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Geni», p. 1025. Impremta de Josep Torner.
Natural benigne, suau y dócil.
Equivalent en italià: Carattere dolce, soave.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Geni», p. 1025. Impremta de Josep Torner.
Natural benigne, suau y dócil.
Equivalent en llatí: Suavis indoles.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Geni», p. 1025. Impremta de Josep Torner.

Bon geni, geni bo

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Genio blando.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Geni», p. 404.
Equivalent en llatí: Suavis indoles.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Geni», p. 404.

Bon geni, ó geni bo

1 font, 1864.
Geni suau.
Equivalent en castellà: Genio suave, tratable, blando.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Geni», p. 801. Hermanos Espasa, Editores.
Geni suau.
Equivalent en llatí: Pium ingenium.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Geni», p. 801. Hermanos Espasa, Editores.