Paremiologia catalana comparada digital

Córrer la tuna

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.

Córrer la tuna

5 fonts, 1839.
Divertir-se llicenciosament.
Lloc: Vallès, Penedès.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Córrer Loc. d)». Editorial Moll.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «4. Ballant i cantant. C», p. 99. Edicions Tívoli.
Sinònim de divertirse, usat en sentit pejoratiu.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Tuna», p. 226. Editorial Pòrtic.
Sortir de casa a deshora amb finalitat sospitosa.
Lloc: Llofriu.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Córrer la tuna», p. 223. Edicions Polígrafa.
Fr. Tunar.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tuna», p. 1051. Impremta de Josep Torner.

Anar á la tuna y fér ó córrer la tuna

1 font, 1865.
Fr. Vagamundejar, anar rodant de poble en poble, fent vida holgassana.
Equivalent en castellà: Tunar, andar á la gandaya, correr ó buscar la gandaya.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Tuna», p. 726. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Vagamundejar, anar rodant de poble en poble, fent vida holgassana.
Equivalent en llatí: Errabundum esse.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Tuna», p. 726. Hermanos Espasa, Editores.