Paremiologia catalana comparada digital

Qui no ho vulgui creure que ho vagi a veure

60 recurrències en 28 variants. Primera citació: 1803.

Qui no ho vulgui creure que ho vagi a veure

8 fonts, 1968.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIII. Les relacions interpersonals. La confiança», p. 94. Pagès Editors.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «IV. Dites populars», p. 144. Editorial Claret.
Ho diu aquell qui es sent indiferent envers allò que li afirmen, i no vol preocupar-se de comprovar-ho ni de negar-ho.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 178. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «creure, refiar, incredulitat». Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 101. Seuba Edicions.
(1999): L'Estel «Refranys (V)», p. 11. Revista L'Estel.

Qui no ho vulgui creure, que ho vagi a veure

7 fonts, 1926.
Si ho veu, segur que ho creurà.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.6. Credulitat. Confiança. Refranys», p. 405. Editorial Moll.
Ho diu aquell qui se sent indiferent envers allò que li afirmen, i no vol preocupar-se de comprovar-ho, ni de negar-ho.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Creure», p. 46. Editorial Moll.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Capmany, Aureli (1926): La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge, dins 'La paraula Cristiana', 20 «La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge», p. 122. La paraula cristiana.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Es diu quan un no és cregut en cosa que explica i que encara es pot comprovar. Vegi's n. 797.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «802 Creure», p. 116. Institut Menorquí d'Estudis.
Si un ho veu, surt de dubtes.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Conseis. Experiència», p. 182. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «de tot una mica», p. 87. Web.

Si no ho vols creure, vés-ho a veure

7 fonts, 1949.
Dit del que es malfia. A les persones que tenen sospites de coses dolentes o senzillament pressentiments se'ls aplica aquesta frase per intentar de convèncer-los definitivament.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Consells morals», p. 170. Editorial de Vecchi.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 246. Llibres de l'Index, S.A.
Dit del que es malfia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 411. Edicions 62.
Dit del qui es malfia.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «creure (o no)», p. 34. Editorial Millà.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 35. Ajuntament de Banyoles.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Cinquena tongada. Creure», p. 905. Editorial Selecta-Catalonia.

Si no ho vols creure, ves-ho a veure

4 fonts, 1926.
Ho diem a la persona que es resisteix a creure allò que li diem.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Veure Refr. g)». Editorial Moll.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Equivalent en francès: Si tu ne veux pas le croire, va le voir.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Temps, vida i mort / Temps, vie et mort», p. 380. Robert Morel Editeur.
Resistència a creure lo que li diuen.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Egoisme. Escepticisme», p. 203. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui ho vol veure, s'ho ha de beure

3 fonts, 1926.
Lloc: Mall., Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Beure Refr. s)». Editorial Moll.
Es diu per reprimir la curiositat d'un infant quan demana per veure quelcom que no convé o no volem que vegi.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Veure Refr. e)». Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Beure», p. 38. Editorial Moll.
Es diu per reprimir la curiositat d'un infant quan demana veure quelcom que no convé o no volem que vegi.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Veure», p. 104. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.2 Propostes didàctiques per a 2n i 3r cicles de l'Educació Primària. 2.8. B, V», p. 215. Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 57. Consell de Mallorca.

Qui ho vol creure, s'ho ha de beure

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3710», p. 356. Columna Edicions.
Quan es creuen les coses que es diuen és perquè s'accepten sens objecció com a veritats. Si per error d'impremta hagués de dir «qui no ho vol creure…», significaria que l'incrèdul per creure les coses té necessitat de la comprovació.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «801 Creure», p. 115. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui ho vulgui creure que ho vagi a veure

2 fonts, 1999.
Equivalent en esperanto: Ne kredu al parolo sen propra kontrolo| Ne fidu fidelulon, fidu proiraní okulon.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Saviesa i prudència, consells | Saĝo kaj prudento, konsiloj», p. 14. Associació Catalana d'Esperanto.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 408. Edicions 62.

Qui no ho vulga creure, que ho vagi a veure

2 fonts, 1926.
Lloc: Cat., Val., Bal.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Creure Refr. g)». Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3711», p. 356. Columna Edicions.

Qui no ho vulga creure, que vaja a buscar-ho

2 fonts, 1989.
Denota ser cierto lo que se dice.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «C», p. 35. Comercial Denes, SL.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 288. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure

1 font, 2022.
Fórmules de final de conte.
Serra, Màrius (2022): «https://twitter.com/mariusserra/status/1593923923346829312». Twitter.

No ho vull creure fins que ho vegi

1 font, 1926.
Es diu per expressar incredulitat.
Sinònim: No ho creuré fins que ho veuré.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Creure Loc. g)». Editorial Moll.

No ho vull creure fins que ho veja

1 font, 1926.
Font: L. E.-D. Ll. C.
Capmany, Aureli (1926): La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge, dins 'La paraula Cristiana', 20 «La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge», p. 121. La paraula cristiana.

No ho vull créurer que no ho veja

1 font, 1803.
Loc. fam.
Sinònim: No ho creg que no ho veja | Quand ho veuré ho creuré.
Equivalent en castellà: Ver y creer.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Créurer», p. 199.
Loc. fam.
Sinònim: No ho creg que no ho veja | Quand ho veuré ho creuré.
Equivalent en llatí: Nisi videro non credam; ubi videro, tinc credam.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Créurer», p. 199.

Qui ho vol creure, / s'ho ha de beure

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XVII.- Egoisme - Escepticisme», p. 300. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui ho vol veure s'ho ha de beure

1 font, 1984.
Reprimir qualcú.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Egoisme. Escepticisme», p. 202. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui ho volgui creure que vagi a veure

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui ho vulgui creure, que ho vagi a veure

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 245. Llibres de l'Index, S.A.

Qui no ho vulgue creure, que vaigue a veure-ho

1 font, 1995.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 232. Manuscrit.

Qui no ho vulgui creure que ho vaigi a veure

1 font, 1915.
Es una manera d'acabar les contalles. De: Ferré, Antoni.
Lloc: Reus.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0037 «Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434140304201/79/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui no ho vulgui creure, / que ho vagi a veure

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui ne voudra le croire, / qu'il aille le voir.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 358. Robert Morel Editeur.

Qui no ho vulgui creure, que vagi a buscar-ho

1 font, 1926.
Font: Ll.-D.-v. C.
Capmany, Aureli (1926): La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge, dins 'La paraula Cristiana', 20 «La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge», p. 122. La paraula cristiana.

Qui no ho vullga creure, que vaigue a buscar-ho

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 295. Editorial Antinea.

Qui no ho vullga creure, que vaja a buscaro

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 240. Editorial Arte y Letras.

Qui no vol creure, que ho vagi a veure

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Qui ne veut le croire, qu'il aille le voir.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Justícia i mesters», p. 12. Autoedició.

Qui no vulgui creure que ho vagi a veure

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Si no és de vore, no és de creure

1 font, 2010.
Lloc: Bocairent (Vall d'Albaida).
Correu / Palou, Jordi (2010). Correu electrònic.

Si no ho vols creure, ves'ho a veure

1 font, 2000.
Ho diem a la persona que es resisteix a creure allò que li diem.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Veure», p. 104. Editorial Moll.

Si no t'ho vos creure / ves-ho a veure

1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/97/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.