Paremiologia catalana comparada digital

Ca sadoll no caça

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Ca sadoll no caça

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de caçador», p. 1017. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Gossos i gats», p. 468. Edicions 62.
Qui té tot lo que vol, no li manis feina.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Animals. Menors», p. 159. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Ca sadoll, no caça

3 fonts, 1926.
Lloc: Inca.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Ca Refr. l)». Editorial Moll.
Es diu per significar que després d'una menjada forta, un home no està per a treballar; o que el qui té abundància de béns no es pren la molèstia de donar-se al treball.
Sinònim: A rata sadolla, forment li amarga.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «1 Sadoll, -olla Refr. a)». Editorial Moll.
Aposta els seus amos, els fan fer qualque sacrifici, en especial en l'assumpte del menjar.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.7. Ca/Cussa. Refranys», p. 40. Editorial Moll.
Font: DCVB, s. v. 'ca'
Sant Joan i Barres (1976): «Dites sobre el ca», p. 107. Almanac Català del Rosselló.

Ca sadoll (o ple) no caça

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. C», p. 154. Consell de Mallorca.