Avui és perillós nedar i pescar, perquè cada s'ofega una persona. Aquesta creença sembla estar relacionada amb l'antic costum de recordar un tribut o ofrena a les divinitats de les aigües que el cristianisme a reduït al sant Apòstol, patró de la gent de mar.
Cada any, Sant Pere un se'n queda
6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1951.
Cada any, sant Pere un se'n queda
3 fonts, 1951.
Creença popular que aquest dia s'ofegarà una persona.
Cada any, Sant Pere un se'n queda
1 font, 2008.
Creença popular. A Artà es deia que així succeïa el dia de Sant Roc i és que aquest dia el poble quedava quasi buit i tothom es traslladava a la platja de la Torre de Canyamel, llavors encara nostra, verge i sense urbanitzar.
Cada any, Sant Pere, / un se'n queda, / dels que neden
1 font, 1974.
Lloc: Catalunya del Nord.
Cada any, sant Pere, un se'n queda
1 font, 1995.
La diada de Sant Pere era sagrada per als vells mariners i pescadors, motiu pel qual s'abstenien de navegar, pescar o, fins i tot, de banyar-se, per por d'ofendre el sant pescador i córrer perill de morir ofegats.