Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1039. Editorial Selecta-Catalonia.
Cada llaurada és una regada
3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1951.
Cada llaurada és una regada
2 fonts, 1951.
Cada llaurada, és una regada
1 font, 1984.
Feines com el llaurar i el cavar efectuades en el moment precís són bàsiques per a l'economia de l'aigua. Per un cantó s'eliminen les herbes que rivalitzen per l'aigua i per un altre serveixen per a trencar la crosta superficial i els capilars, estalviant l'evaporació i per tant la pèrdua d'aigua.