Paremiologia catalana comparada digital

Caga'l, que és de Cortes!

3 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1928.

Caga'l, que és de Cortès

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3228», p. 260. Columna Edicions.

Caga'l, que és de Cortes!

1 font, 1992.
A Zucaina hi havia el costum d'exigir el peatge als vianants el dia dels Innocents, i com que un de Cortes d'Arenós no volgué pagar-lo, l'apallissaren. Alberola (Refr., 40) en dóna una altra versió i en valencià.
Equivalent en castellà: ¡Cáscale, que es de Cortes!
Lloc: Zucaina.
Font: BSCC, II, 92.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, I «La zona septentrional del País Valencià. IV. L'Alt Millars. Tòpics de l'Alt Millars», p. 140. Fundació Caixa Castelló.

Cágal qu'es de Córtes

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «C», p. 40. Editorial Arte y Letras.