Paremiologia catalana comparada digital

Camallarg

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1857.

Camallarch

1 font, 1857.
Equivalent en castellà: Pasilargo.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 2. Del nombre», p. 26. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
De los nombres compuestos, unos lo son de dos nombres.
Equivalent en castellà: Pasilargo.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 2. Del nombre. De los compuestos», p. 49. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Camallarg

1 font, 2024.
Significa que té les cames llargues.
La Maria és camallarga.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Cama», p. 94. Llibres de l'Index, S.A.

Camallarg com una cigonya

1 font, 1983.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 126. Editorial Selecta-Catalonia.

Camallarg, camallarga

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que té les cames massa llargues en proporció del cos.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 50. Editorial Trabucaire.

Quin camallarg!

1 font, 1995.
Persona que té les cames molt llargues. El camallarg és el nom que els torrencs donen a un pop d'un color marronós de potes molt llargues.
Lloc: Torredembarra.
Comes Nolla, Gabriel (1995): De proa a popa: el món dels pescadors de Torredembarra a través de les seves dites, p. 140. Edicions El Mèdol.