Paremiologia catalana comparada digital

Cap de vent

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1918.

Cap de vent

3 fonts, 1918.
Expressió usada per a referir-se a un esventat, a un eixelebrat.
És un cap de vent, aquell noi!
Sinònim: Cap de pardals, cap boig, cap buit, cap fluix, tenir molt de vent al cap.
A un que no tingui seny. De: Ausellé i Rigau, Joaquim; Carreras y Artau, Tomás.
Bufada de vent impetuosa i breu.
Sinònim: Veg. Cap calent.
Equivalent en castellà: Cabeza llena de viento.
Lloc: És d'abast general.

Ser un cap de vent

1 font, 1986.
Ah, bordegassos, caps de vent i saltapatis, no sé quan posareu seny.