Paremiologia catalana comparada digital

Cap de vent

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1918.

Cap de vent

5 fonts, 1918.
Per expressar l'enteniment avalotat, esborrajat, fàcil d'exaltar.
Lloc: or., occ., mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Cap II. c)». Editorial Moll.
Expressió usada per a referir-se a un esventat, a un eixelebrat.
És un cap de vent, aquell noi!
Sinònim: Cap de pardals, cap boig, cap buit, cap fluix, tenir molt de vent al cap.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Eixelebrat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
A un que no tingui seny. De: Ausellé i Rigau, Joaquim; Carreras y Artau, Tomás.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0602/0012 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1362383». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Bufada de vent impetuosa i breu.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició, accepció 2.
Sinònim: Veg. Cap calent.
Equivalent en castellà: Cabeza llena de viento.
Lloc: És d'abast general.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició, accepció 1.
Eixelebrat. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Ser un cap de vent

1 font, 1986.
Ah, bordegassos, caps de vent i saltapatis, no sé quan posareu seny.
Costa i Vilanova, Antoni (1986): JEPIC. Port de la Selva 1925, p. 49. Editorial Pòrtic.