Es diu a (d')un carallot, a (d')un eixelebrat, a (d')un imbècil.
Cara (o cap) de cony
1 font, 1997.
Carallot, eixelebrat, imbècil.
Cara de cony!
1 font, 1999.
Un altre sector privilegit per aquests tipus de realitzacions lingüístiques són els òrgans i les relacions sexuals. Quan hom vol vexar algú hom el tracta de «Cara de cony!» o «Cap de collons!», en particular en el sentit de beneit i de poca-solta.
Tinre cara de cony
1 font, 2017.
Anar brut, amb barba i amb els cabells llargs. La gent gran de Cerdanya deia sovint això dels primers 'hippies' o neorurals que durant la dècada dels seixanta i del setanta van anar a viure al Pirineu.
Lloc: Cerdanya.
Aquest lloc web fa servir galetes de Google per analitzar el trànsit.