Paremiologia catalana comparada digital

Cara de cony

9 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1917.

Cara de cony

5 fonts, 1917.
Lloc: Rosselló.
Sinònim: V. Carallot [caraiot] d'en Pampa.
Tabalot, eixelebrat.
Sinònim: Carallot.
De: Mir i Capella, Antoni.
Lloc: Sant Sadurní d'Anoia.
Sinònim: V. Cony.
Es diu a (d')un carallot, a (d')un eixelebrat, a (d')un imbècil.

Cara (o cap) de cony

1 font, 1997.
Carallot, eixelebrat, imbècil.

Cara de cony!

1 font, 1999.
Un altre sector privilegit per aquests tipus de realitzacions lingüístiques són els òrgans i les relacions sexuals. Quan hom vol vexar algú hom el tracta de «Cara de cony!» o «Cap de collons!», en particular en el sentit de beneit i de poca-solta.

Tinre cara de cony

1 font, 2017.
Anar brut, amb barba i amb els cabells llargs. La gent gran de Cerdanya deia sovint això dels primers 'hippies' o neorurals que durant la dècada dels seixanta i del setanta van anar a viure al Pirineu.
Lloc: Cerdanya.