Paremiologia catalana comparada digital

Caragol, treu banya…!

22 recurrències en 20 variants. Primera citació: 1803.

Caragol trau banya

1 font, 1920.
De: Lledós, Domingo.
Lloc: Agramunt.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1920): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0038 «Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368034». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Caragol trau banya, / puja a la muntanya; / caragol trau vi, / puja al muntanyí

1 font, 2002.
Lloc: Otos.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «8. Altres», p. 73.

Caragol treu banya, anirem a sa muntanya; durem una carabasseta de vi, i tota mos la beurem p'es camí

1 font, 1926.
Lloc: Mall., Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Caragol o Cargol Cult. pop». Editorial Moll.

Caragol treu banya, etc

1 font, 1803.
Cert jog de criaturas.
Equivalent en castellà: Caracol, caracol, saca los cuernos al sol, etc.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Banya», p. 83.
Cert jog de criaturas.
Equivalent en llatí: Cochlea exere cornua.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Banya», p. 83.
Cert jog de criaturas.
Sinònim: V. Banya.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Caragol», p. 130.

Caragol treu banya, fica't a la cabanya; caragol treu vi, fica't al muntanyí

1 font, 1926.
Font: Gomis Zool. 428.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Caragol o Cargol Cult. pop». Editorial Moll.

Caragol treu banya, puja a la muntanya; caragol bover, puja al taronger

1 font, 1926.
És molt general en tot el territori català la cançó infantil de «Caragol treu banya», que canten els infants quan troben un caragol, per fer-li treure la banya.
Lloc: Gir.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Caragol o Cargol Cult. pop». Editorial Moll.

Caragol treu banya, te daré un puny de civada

1 font, 1926.
Font: Gomis Zool. 428.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Caragol o Cargol Cult. pop». Editorial Moll.

Caragol treu banya, ton pare a sa muntanya, ta mare en es molí, caragol caragolí

1 font, 1926.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Caragol o Cargol Cult. pop». Editorial Moll.

Caragol treu banya, ton pare és a Espanya, ta mare a's molí i et farà una coca amb vi

1 font, 1926.
Lloc: Eiv.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Caragol o Cargol Cult. pop». Editorial Moll.

Caragol treu banyes / anirem a les muntanyes / durem un feix de canyes / caragol bover / jo també hi vendré

1 font, 1995.
Lloc: S'Arenal.
Alzamora Bisbal, Jaume (1995): S'Unió de S'Arenal, 103 «Espigolant dins l'antigor (IV). Cançons», p. 23. S'Unió de S'Arenal.

Caragol, treu banya, / puja la muntanya; / caragol treu verí; / puja pel muntanyí

1 font, 1969.
Lloc: Terrassa.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Muntanya», p. 261. Edicions Polígrafa.

Caragol, treu banya…!

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Modismes. C», p. 211. Consell de Mallorca.

Cargol treu banya, / puja la muntanya; / cargol treu vi, / puja la muntanyí

1 font, 1967.
Lloc: Llofriu.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cargol», p. 233. Edicions Polígrafa.

Cargol treu banya, puja a la muntanya, cargol bover, jo també vindré

1 font, 1985.
Aquestes tres cançons, que tenen totes tres la mateixa tonada, són cantades pels nens per fer sortir els cargols després de ploure.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. A) Folklore oral dels infants. A1) Fórmules i cançons propiciatòries», p. 9. Editorial Acebo.

Cargol treu banya, puja a la muntanya, cargol treu vi, anirem a Sant Martí

1 font, 1985.
Aquestes tres cançons, que tenen totes tres la mateixa tonada, són cantades pels nens per fer sortir els cargols després de ploure.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. A) Folklore oral dels infants. A1) Fórmules i cançons propiciatòries», p. 9. Editorial Acebo.

Cargol treu banya, puja a la muntanya, cargol treu vi, pujarem al muntanyí

1 font, 1985.
Aquestes tres cançons, que tenen totes tres la mateixa tonada, són cantades pels nens per fer sortir els cargols després de ploure.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. A) Folklore oral dels infants. A1) Fórmules i cançons propiciatòries», p. 9. Editorial Acebo.

Cargol treu banyes, puja a les muntanyes; cargol treu vi, puja al muntanyi

1 font, 1926.
Lloc: Llofriu.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Caragol o Cargol Cult. pop». Editorial Moll.

Cargol, cargol, treu banya, / el teu pare és a Cerdanya; / cargol, cargol, treu vi, / el teu pare és pel camí

1 font, 1967.
Lloc: Ripoll.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cargol», p. 234. Edicions Polígrafa.

Cargol, cargol, treu banya, / el teu pare és a Cerdanya; / cargol, cargol, treu vi, / que el teu pare és pel camí

1 font, 1969.
Joc caragol.
Lloc: Ripoll.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Joc», p. 32. Edicions Polígrafa.

Cargol, treu banya, / puja la muntanya; / cargol treu vi, / toca el violí

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cargol», p. 234. Edicions Polígrafa.