Paremiologia catalana comparada digital

Caragols sense vi, no els vull per a mi

11 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1951.

Cargols sense vi, no vull per a mi

7 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1059. Editorial Selecta-Catalonia.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Vi». Web.
Els cargols s'han de menjar amb vi.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 311. Edicions 62.
(2009): L'Estel «Dites i refranys», p. 26. Revista L'Estel.
(1999): L'Estel «Dites relacionades amb el vi», p. 9. Revista L'Estel.
(2001): L'Estel «Dites relacionades amb el vi», p. 23. Revista L'Estel.
(1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb el vi». Web.

Cargols sense vi no vull per a mi

1 font, 2011.
Es tracta d'un menjar consistent que requereix bon acompanyament.
Equivalent en castellà: A caracoles picantes, vino abundante | Caracoles sin vino no valen un comino.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de la cuina i el vi», p. 98. Web.

Cargols sense vi, no els vull per a mi

1 font, 2009.
Romaní Olivé, Joan Maria (2009): Diccionari del vi i del beure «9. Menjar i beure. 9.2. Aliments específics», p. 270. Cossetània Edicions.