Paremiologia catalana comparada digital

Caramorè

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.

Caramoreno

1 font, 1857.
De los nombres compuestos, unos lo son de dos nombres.
Equivalent en castellà: Carimoreno.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 2. Del nombre. De los compuestos», p. 49. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Caramoreno, na

1 font, 1839.
Adj. Lo qui es mòlt moreno de cara.
Equivalent en francès: Basané.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Caramoreno, na», p. 395. Impremta de Josep Torner.
Adj. Lo qui es mòlt moreno de cara.
Equivalent en francès: Brun.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Caramoreno, na», p. 395. Impremta de Josep Torner.
Adj. Lo qui es mòlt moreno de cara.
Equivalent en italià: Bruno.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Caramoreno, na», p. 395. Impremta de Josep Torner.
Adj. Lo qui es mòlt moreno de cara.
Equivalent en castellà: Carinegro.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Caramoreno, na», p. 395. Impremta de Josep Torner.
Adj. Lo qui es mòlt moreno de cara.
Equivalent en italià: Fosco.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Caramoreno, na», p. 395. Impremta de Josep Torner.
Adj. Lo qui es mòlt moreno de cara.
Equivalent en llatí: Ore subniger, fuscus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Caramoreno, na», p. 395. Impremta de Josep Torner.