Paremiologia catalana comparada digital

Caraplè

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1803.

Caraplé

2 fonts, 1803.
Equivalent en castellà: Carilleno.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Caraplé», p. 131.
Equivalent en llatí: Ore crassus.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Caraplé», p. 131.
M. y f. Gras de cara.
Equivalent en castellà: Carilleno.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Caraplé, na», p. 312. Hermanos Espasa, Editores.
M. y f. Gras de cara.
Equivalent en llatí: Ore crasus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Caraplé, na», p. 312. Hermanos Espasa, Editores.

Caraplè

1 font, 1967.
Que té la cara plena, normalment molsuda.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Caraplè», p. 216. Edicions Polígrafa.

Caraplè, -ena

1 font, 1926.
Adj. Que té la cara plena o molt grassa.
Equivalent en castellà: Carilleno | Carirredondo.
Lloc: or.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Caraplè, -ena». Editorial Moll.

Caraplé, na

1 font, 1839.
Adj. Ple de cara.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Caraplé, na», p. 395. Impremta de Josep Torner.