Paremiologia catalana comparada digital

Casa que no estalvia, casa perduda

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1915.

Casa que no estalvia, casa perduda

6 fonts, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 57. Estampa Gràfiques Calmell.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1094. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1164. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1168. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 268. Edicions 62.

Casa que no estuvie, casa perduda

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/14/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.