Onomatopeia expressiva d'un cop, d'un xoc, d'un espetec, d'una caiguda.
Sinònim: Cataclec | Cataclic | Catacloc | Catacluc | Cataclinc.
Lloc: Vic (Osona).
Cataclac!
6 recurrències. Primera citació: 2002.
Cataclac
3 fonts, 2002.
Onomatopeia d'un soroll molt fort i sec que fa un objecte que xoca o que es trenca.
Venia tot content amb la planta de canelons, es va entrebancar i, cataclac!, adéu dinar.
Equivalent en anglès: Crash | Ka-chunk.
Onomatopeia d'un soroll molt fort i sec que fa un objecte que xoca o que es trenca.
Venia tot content amb la planta de canelons, es va entrebancar i, cataclac!, adéu dinar.
Equivalent en castellà: Cataplum | Cataplam | Cataplán | Cataplún | Catapum | Catapún | Clac | Cras | Plas | Zas.
Onomatopeia d'un soroll molt fort i sec que fa un objecte que xoca o que es trenca.
Venia tot content amb la planta de canelons, es va entrebancar i, cataclac!, adéu dinar.
Equivalent en francès: Clac | Patacrac | Vlac.
Sinònim: V. Clac 3 | Plop 3.
Interj. Onomat.: Clac (caure, colpejar, tancar, trencar, xocar).
Pensa en el premi Nobel i caure en la temptació va ser tot u. Vaig fer públic el meu invent i, cataclac!, es va acabar tot […] (Pep Albanell, «Dolor de rosa», 1984).