Paremiologia catalana comparada digital

Cavall de batre faves

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Cavall de batre faves

2 fonts, 1926.
Dona desimbolta, avalotadora.
Lloc: Tarr.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Cavall I.3. d)». Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1958», p. 908. Columna Edicions.

Ser un cavall de batre faves

1 font, 2004.
Dit d'una persona forta i valenta davant les dificultats.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Batre», p. 29. Pagès Editors.
Dit d'una persona forta i valenta davant les dificultats.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Cavall», p. 41. Pagès Editors.
Dit d'una persona forta i valenta davant les dificultats.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Fava», p. 66. Pagès Editors.