Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. La mar», p. 147. Pagès Editors.
Al mariner més vell la mar li posa en perill sa pell
29 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1988.
La mar, al mariner més vell, posa en perill la pell
8 fonts, 1996.
Al mariner més vell la mar li posa en perill sa pell
6 fonts, 2006.
Dels riscos que comporta la mar per a l'home, n'han nascut adagis realment bonics.
La mar al mariner més vell, posa en perill la pell
6 fonts, 1988.
Refranys que parlen de la duresa de la vida dels mariners.
Lloc: Marina Baixa.
Lloc: País Valencià.
La mar, al mariner més vell posa en perill la pell
4 fonts, 1995.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Vol dir que per molta experiència que tingui una persona, la mar no té amics ni parents.
Lloc: Cambrils.
La mar al mariner més vell posa en perill la pell
3 fonts, 1999.
Lloc: Penedès.
Font: Comes, Els exvots, 22.