La remor produïda pels objectes de vidre en trencar-se.
Clinc!
2 recurrències. Primera citació: 1952.
Clinc
2 fonts, 1952.
Interj. Onomat.: Glinc. També onomatopeia d'un soroll metàl·lic o vidrenc agut, com per exemple el que fa el mall del ferrer quan pica l'enclusa, el que se sent en penjar alguns telèfons, el que fan alguns rellotges, un vidre que es trenca, etc., i també, en sentit figurat, un fet sobtat (aparèixer, desaparèixer, transformar-se, etc.).
El rellotge de caixa de la sala… clinc, clinc, clinc!… va picar hores amb espinguet adelerat (Víctor Català, «Parricidi», «Drames rurals», 1902).