El crit de la gallina és interpretat per la veu «coc, coc, coc», i «cloc, cloc, cloc».
Cloc, cloc, cloc
2 recurrències. Primera citació: 1952.
Interj. Onomat.: Cloc-cloc; ho, ho, ho.
—Cloc, cloc, cloc!… —sermonejava la lloca, reclamant-los, engelosida (Víctor Català, «Creuu i ratlla», «Caires vius», 1907).