Aplicat a la gent pobra i necessitada, i també als qui. Pretextant riqueses i fortuna, estan mancats de cabals; com també als que reunint diners i essent hisendats, fan coses impròpies del seu braç i volen simular una pobresa i escassetat que en realitat no tenen. La paraula gros, usada per en la parèmia, equival en aquest cas a ric, hisendat. adinerat. Segons un vell costum, en les funcions de i església els més adinerats i benestants de Llofriu feien d'almoiners tot captant amb la bacin.
Lloc: Llofriu.
Aplicat a les reunions de persones molt modestes, i també a les de persones que pretenen una importància social que no tenen. Al·ludeix a un vot del poble fet pels propietaris de Llofriu de passar tots els diumenges la bacina i recaptar pel culte.
Per vot de poble, els més hisendats de Llofriu a l'ofici passaven la bacina del captiri i els pobres els feien l'almoina. També es retreu el refrany quan un adinerat demana quelcom a un més pobre que ell i així mateix quan algú presum de riqueses i la misèria l'empeny.
A la segona meitat del segle XIX, a les comarques gironines, corria un refrany, que tenia per pàtria el poble de Llofriu, que podríem enquadrar-lo dins dels anomenats geogràfics. Una errada d'impremta en el refranyer de Joan Amades convertia «grossos» en «gossos», i la dita no tenia solta. Un dia que llegíem un article de l'historiador gironí Enric Claudi Girbal vam poder entendre'n el significat (segueix a l'original).
Lloc: Llofriu.