Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Com les muntanyes de Begur, que pugen i baixen

16 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1915.

Fer com les muntanyes de Begur, que pugen i baixen

3 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
No es refereix al massís entre la vall de l'Aubi i la mar, sinó a les dunes.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Baix Empordà. Begur». Manuscrit.
Lloc: Begur (Baix Empordà).
IESI la Bisbal (2014): IESI la Bisbal «Pobles del Baix Empordà - http://www.xtec.cat/ieslabisbal/recull/ref1b.htm». Blogger.

Pujar i baixar, com les muntanyes de Begur

3 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1208. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1935): Geografia popular «Catalunya», p. 26. Edicions El Mèdol.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 516. Edicions 62.

Com les muntanyes de Begur, que pugen i baixen

1 font, 2010.
De: Gomis, Cels.
Lloc: Empordà.
Vila i Medinyà, Pep (2010): Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos (AIEE) núm. 41 «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883). Modismes i penjaments sobre alguns pobles de l'Alt Empordà», p. 492. Institut d'Estudis Empordanesos.

Fa com les muntanyes de Begur: pugen i baixen

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2701», p. 338. Columna Edicions.

Fer com les muntanyes de Bagú: pugen i baixen

1 font, 1928.
Fa referència dunes o muntanyetes de sorra que la tramuntana fa conviar de lloc i forma. Es diu quan hi ha algun canvi de situació social.
Lloc: Banyoles.
Hostench, Joaquim Joan (1928): Arxiu de tradicions populars, II «Geografia folklòrica», p. 69. José J. de Olañeta, Editor.

Fer com les muntanyes de Bagur

1 font, 1919.
Popular. Que pugen i baixen. De: Burgas i Darnés, Agustí.
Lloc: Figueres.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1919): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0704/0013 «Comparacións - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1360180». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Les muntanyes de Bagur / pujen i baixen

1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/189/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Pugen i baixen, com les muntanyes de Begur

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2708», p. 339. Columna Edicions.

Pujan i baixan com les montanyes de Bagur

1 font, 1918.
De: Birba i Codorniu, Josep.
Lloc: Sant Miquel de Campmajor.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0706/0034 «Comparances populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1363867». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Pujar i baixar com les escales de Bagur

1 font, 1995.
Es referia a la poca consistència de la feina, al fet que algú canviés sovint de parer, etc. L'origen cal buscar-lo en una zona de dunes, propera a Begur. Com és sabut, les dunes canvien de forma i de lloc per acció del vent. En alguns llocs per impedir aquests moviments hi plantaven arbres.
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Refranys de les terres de Costa. Catalunya», p. 102. Editorial Noray.

Pujar i baixar com les muntanyes de Bagur

1 font, 1937.
Aplicat a les coses inconsistents que canvien i varien amb gran facilitat. Al·ludeix a les dunes de sorra que es fornien a la platja de Bagur, l'alçària de les quals varia molt sovint segons les alteracions del vent.
Lloc: Begur (Baix Empordà).
Amades i Gelats, Joan (1937): 'Refranys geogràfics', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núms 504 a 511 (maig a desembre del 1937) «Refranys geogràfics», p. 121. Centre Excursionista de Catalunya.

Ser com les muntanyes de Begur

1 font, 2019.
Obs. ser bellugadís, poc estable. Fa clarament referència a les dunes de la part de ponent del massís, és a dir, de la banda de Regencós, que per la seva mateixa naturalesa es movien segons els vents dominants. Foren fixades amb la plantació de pins.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «M», p. 116. Edicions Baix Empordà.