Aplicat quan algú fa quelcom per procediments impropis i excèntrics, i també quan algú dóna un cop de cap. Al·ludeix a una imatge de sant pelegrí, que hi havia a l'església parroquial de Vilafranca del Penedès, que feou feta amb un tronc portat de Pacs. Explicat amb més detall a l'original.
Com sant Pelegrí de Pacs, que trencava els càntirs a cops de cap
8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1935.
Fer com sant Pelegrí de Pacs, que trencava els càntirs a cops de cap
4 fonts, 1935.
Comparatiu. Aplicat quan algú fa quelcom per procediments impropis i excèntrics i, també, quan algú dóna un cop de cap. Documentat a «Refranys personals», de Joan Amades (1935). Al·ludeix a una imatge de sant pelegrí, que hi havia a l'església parroquial de Vilafranca del Penedès, que va ser feta amb un tronc portat de Pacs.
Dit quan s'usen procediments impropis.
Lloc: Marina Baixa.
Com sant Pelegrí de Pacs, que trencava els càntirs a cops de cap
2 fonts, 1978.
Els vilafranquins van encarregar a un veí de Pacs que els portés una soca de roure amb la qual poder fer una talla de sant Pelegrí. Quan els la va portar, en descarregar-la del carro, la soca va trencar tot un reguitzell de càntirs que s'estaven assecant.
Sant Pelegrí de Pacs trencava els càntirs a cops de cap
1 font, 1951.
Sant Pelegrí de Pacs, trenca els càntirs a cops de cap
1 font, 1982.
Els vilafranquins volien tenir la imatge de sant Plegrí i encomanaren a un pagès de Pacs una bona soca de roure amb què fes l'estàtua algun artista local. Al cap d'uns dies aparegué a la plaça vilafranquina el carro amb la gran soca encomanada.
En descarregar-la, amb poca traça, anà a parar sobre una gran estesa de càntirs que s'hi estaven assolellant i no cal dir la trencadissa que hi hagué.
Lloc: Penedès.