Paremiologia catalana comparada digital

Concordar un plet

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1803.

Concordar un plèt

2 fonts, 1805.
Sinònim: V. Concordar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Plèt», p. 202.
Fr. Terminarlo per medi de una concordia.
Equivalent en castellà: Ajustar, concordar un pleito.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Plèt», p. 501. Impremta de Josep Torner.
Fr. Terminarlo per medi de una concordia.
Equivalent en francès: Accorder, concilier un procès.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Plèt», p. 501. Impremta de Josep Torner.
Fr. Terminarlo per medi de una concordia.
Equivalent en italià: Conciliar una lite.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Plèt», p. 501. Impremta de Josep Torner.
Fr. Terminarlo per medi de una concordia.
Equivalent en llatí: De lite convenire.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Plèt», p. 501. Impremta de Josep Torner.

Concordar una causa ó plèt

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Ajustar, concordar un pleyto ó causa.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Concordar», p. 166.
Equivalent en llatí: Concordare.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Concordar», p. 166.