Paremiologia catalana comparada digital

Contar llàstimes

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1803.

Contar llástimas

2 fonts, 1803.
Equivalent en llatí: Infortunia deplorare vel decantare.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Contar», p. 177.
Equivalent en castellà: Llorar lástimas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Contar», p. 177.
Fr. Referir, exagerar mals ó desgracias.
Equivalent en francès: Exagérer ses maux.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Llástima», p. 117. Impremta de Josep Torner.
Fr. Referir, exagerar mals ó desgracias.
Equivalent en llatí: Infortunia deplorare.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Llástima», p. 117. Impremta de Josep Torner.
Fr. Referir, exagerar mals ó desgracias.
Equivalent en castellà: Llorar lástimas.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Llástima», p. 117. Impremta de Josep Torner.
Fr. Referir, exagerar mals ó desgracias.
Equivalent en italià: Narrare disgrazie.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Llástima», p. 117. Impremta de Josep Torner.

Contar llástima

1 font, 1805.
Sinònim: V. Contar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llástima», p. 47.