Tot i que no és un mot tan divulgat com polla, és innegable que molta gent fa servir xotxo (o xomino o fins i tot almekha) per a referir-se a la vulva. El mot vulgar més emprat és cony.
Equivalent en castellà: Chocho.
Cony
11 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1985.
Cony
7 fonts, 1985.
El mot estrella és cony, però en l'àmbit col·loquial en tenim un fotimer. Del món vegetal: patata, figa, albergínia, bajoca, carxofa, castanya, albercoc, magrana, parrús (parrufa), pelussa.
Un reguitzell d'expressions despectives, doncs, a les quals podríem afegir… Cony, pronunciat «cuny» en rossellonès.
Fam. pop. Vulva, vagina (òrgans genitals femenins).
Vulva, en el llenguatge més grosser. Unit a un nom de persona o cosa s'usa en sentit lleugerament despectiu. S'usen els eufem. «coi», «col», «conxo».
Han deixat fugir l'aviram, ja deu haver estat aquell cony d'en Batista (o de l'avi, o des meu germà) | M'he enganxat amb aquell cony de ferro i m'he estripat les calces.
Sinònim: Coi | Col | Conxo.
Sinònim: V. Maçana.
Si ens fixem en concret, en el nom de l'aparell genital femení, el 'Diccionari de sinònims' d'Albert Jané ens dna fins a una dotzena d'opcions: vulva, sexe, parts, vergonyes, cony, figa, xona, poma, patata, parrús, daixonses i dallonses. Però no totes ens sonen igual de malament, veritat? O igual de ridícules, eh que no?
Lloc: Terres de l'Ebre.
Normalment és la vulva. Com a interjecció, expressa l'enuig, o la sorpresa, ola contrarietat, o l'admiració (com «colló»). Pot servir per qualificar despectivament una persona.
Ha estat aquell cony de Pere.
Vulva.
El cony
2 fonts, 1985.
Sinònim: El forat de l'alegria (o d'amagar l'eina).
Equivalent en castellà: El coño.
Sobre la vulva.
Lloc: Baix Gaià.