Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Cornut i pobre
5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1803.
Cornut i pobre
3 fonts, 1936.
Se diu de l'home que tot i consentint l'infidelitat de la seua dona, no s'en sap valdre, fent-se pagar ben pagada la seua vil complicitat. An aquesta dita va dedicar tot un llarg romanç lo nostre Rector de Vallfogona (pl. 108-111), afirmant humorísticament que va ser inventada per a Mart que, casat en Venus, va consentir que Apolo i atres fessen los amors a la seua esposa.
Sinònim: I així, ab molt justa rahó / Diuen que's tragué per ell / Allò de cornut i pobre, / Puig no se'n sabê valer.
Lloc: Comarca de Tortosa.
Cornut y pobre
1 font, 1803.
Loc. vulg.
Equivalent en castellà: Tras cornudo apaleado.
Loc. vulg.
Equivalent en llatí: Paupertas cum probro.