Paremiologia catalana comparada digital

Corredora de mantellina

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1928.

Corredora de mantellina

2 fonts, 1933.
La dona corrillera.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIV, Cuaderno I (Enero-Febrero de 1933) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). C», p. 90. Societat Castellonenca de Cultura.
Mantellina: Peça de roba fina o de blonda, amb què les dones es cobrien el cap (i l'esquena) per a anar a l'església. Es diu de la dona que, després de missa, recorre mig poble fent barrets.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Xerraire, xafarder», p. 206. Eixam Edicions.

Ser (una dona) corredora de mantellina

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3186», p. 251. Columna Edicions.

Ser una dòna corredora de mantellina

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «S», p. 264. Editorial Arte y Letras.