Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Cosa estranya!

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1985.

Cosa estranya!

2 fonts, 1985.
Sinònim: V. Qui m'anomena!
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Anomenar», p. 29. Editorial Pòrtic.
Iròn. Expressa que allò que ens diuen no n'és gens d'estrany, que no ens ve de nou.
En Xico torna a pegar la dona... —Cosa estranya!
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Cosa», p. 73. Editorial Pòrtic.

Cosa estranya seria!

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLIII. Les exclamacions de casa», p. 177. Llibres de l'Index, S.A..