Paremiologia catalana comparada digital

Creure és criança

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1958.

Es creure és criança

6 fonts, 1974.
L'obediència és senyal de bona educació.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.3. Consells. Educació. Ensenyar i aprendre. Mestre i alumne. Refranys», p. 428. Editorial Moll.
Lloc: Eivissa.
Castelló Guasch, Joan (1974): Eivissa, 4, p 17-19 «Rondalla eivissenca. Es adagis», p. 18. Revista Eivissa.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Modismes. E», p. 215. Consell de Mallorca.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. E», p. 163. Consell de Mallorca.
Es diu per significar que l'obediència és senyal de bona educació (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «799 Creure», p. 115. Institut Menorquí d'Estudis.
Qui cre, és educat.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Moral», p. 238. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Creure és criança

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3704», p. 353. Columna Edicions.

Creure es criança

1 font, 1958.
Referido más bien a obediencia. El uso de criança como educación se halla vivo en la fundación por Isabel Cifre de la Casa de la Criança, en Palma para la formación de la juventud femenina, a principios del siglo XVI.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «VII. Virtudes, pecados y mandamientos. Virtudes teologales: Fe», p. 121. Museu de Mallorca.