Paremiologia catalana comparada digital

Cric-crac

11 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1839.

Cric-crac

5 fonts, 1967.
Renou de cosa que es pitja o es trenca.
Lloc: Illes Balears.
És el soroll del rellotge que va, de la clau al pany en tancar i obrir.
Sinònim: V. Tic-tac.
Lloc: Fonz.
La remor o soroll de les fulles seques en ésser trepitjades, trossos de vidre, etc.
Onomatopeia expressiva del so d'un rellotge.
Lloc: Vic (Osona).
Mot que imita el soroll de dos xocs successius produïts en un mecanisme i anàlegs.

Cric, crac

2 fonts, 1991.
Obrir amb clau.
Lloc: Illes Balears.
Clau que obre una porta.
Lloc: Illes Balears.

Criccrac

1 font, 1839.
S. m. Lo sòròll que se fa ab los peus trepitjand alguna cosa que se trenca, com avellanas, nous, etd. Extensivamènt se aplica també á altre sòròll semblant.
Equivalent en llatí: Crepitus.
S. m. Lo sòròll que se fa ab los peus trepitjand alguna cosa que se trenca, com avellanas, nous, etd. Extensivamènt se aplica també á altre sòròll semblant.
Equivalent en francès: Cric-crac.
S. m. Lo sòròll que se fa ab los peus trepitjand alguna cosa que se trenca, com avellanas, nous, etd. Extensivamènt se aplica també á altre sòròll semblant.
Equivalent en italià: Crich.
S. m. Lo sòròll que se fa ab los peus trepitjand alguna cosa que se trenca, com avellanas, nous, etd. Extensivamènt se aplica també á altre sòròll semblant.
Equivalent en castellà: Trisca.