Paremiologia catalana comparada digital

Cruc-cruc

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1952.

Cruc-cruc

2 fonts, 2002.
Sinònim: V. Bum-bum 1 | Truc-truc.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. C», p. 66. Eumo Editorial.
Interj. Onomatopeia d'un soroll sord que es repeteix rítmicament, com un repic, un batec, uns trucs en una porta, etc.
Essent a peu pla, a la nina no li costà res de trucar amb els nusets dels dits: —cruc-cruc! (R. Bir, «La nina de la nena morta», a «En Patufet», 1930.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «C», p. 81. Edicions 62.

Cruc cruc

1 font, 1952.
La fórmula és usada també per a significar el soroll propi del sotrac d'un vehicle.
Amades i Gelats, Joan (1952): Imitació dels sons «Sorolls i fresses produïts per objectes i coses materials», p. 79. Anales del Instituto de Lingüística.