La fórmula és usada també per a significar el soroll propi del sotrac d'un vehicle.
Cruc-cruc
2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1952.
Cruc cruc
1 font, 1952.
Cruc-cruc
1 font, 2002.
Interj. Onomatopeia d'un soroll sord que es repeteix rítmicament, com un repic, un batec, uns trucs en una porta, etc.
Essent a peu pla, a la nina no li costà res de trucar amb els nusets dels dits: —cruc-cruc! (R. Bir, «La nina de la nena morta», a «En Patufet», 1930.