Paremiologia catalana comparada digital

Cucut!

3 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Cu-cut

1 font, 2002.
Interj. Onomatopeia de la veu del cucut, del so d'un rellotge de cucut.
A males penes havia dormit tres hores que ja sent per la finestra el cant del cuquello: Cu-cut, cu-cut! (Joan Sales, «Rondalles gironines i valencianes», 1951).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «C», p. 82. Edicions 62.

Cu-cut!

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3892», p. 400. Columna Edicions.

Cucut!

1 font, 1926.
Interj. que significa «s'ha acabat!», «no n'hi ha gens!», «res més!».
Escolteu, que us passaré la llista… Mitja dotzena de cadires y… cucut!, Pons Auca 134 | Voldrian un viudo…, tres mesos de matrimoni, y cucut!, Vilanova Obres, iv, 129.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Cucut 7». Editorial Moll.