Paremiologia catalana comparada digital

Arrencar-se els cabells

34 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1910.

Arrencar-se els cabells

12 fonts, 1919.
Desesperar-se.
Equivalent en castellà: Tirarse de los pelos, darse con la cabeza contra la pared.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 18. Edicions 62.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre els cabells». Web.
Hi havia pobles de l'antiguitat on l'acció d'arrencar-se els cabells simbolitzava el dol per la mort d'un ésser estimat. Ciceró censura aquest costum. És a partir, doncs, d'aquest senyal de desesperació que 'arrencar-se els cabells' ha arribat a significa. De: Ciceró.
Equivalent en llatí: Stultissimum regem in luctu capillum sibi evellere quasi calvitio maeror mevaretur.
Font: Tusculanes 3.26.62.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 16», p. 82. Edicions 62.
Desesperar-se / sentir ràbia o remordiment.
Quan va saber que havia perdut l'oportunitat de guanyar uns milions, s'arrencava els cabells.
Sinònim: Estirar-se els cabells, picar-se el cap, tallar claus, tirar-se de cap a les parets, donar-se al diable, pegar-se tocs al cap.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Desesperar-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Desesperar-se.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
A casa es diu, més aviat: «estirar-se els cabells». Vegeu més avall.
Estaven desesperats i s'arrencaven els cabells.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 124. Llibres de l'Index, S.A.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 203. Editorial Millà.
[…] fins que ve un moment que és quan falta la paciència i veient que un no s'hi pot tornar i que vulgues no vulgues s'ha de deixar portar per la corrent i s'ha de deixar posar el peu al coll per la mala sort, es decideix a arrencar-se els cabells i a treure foc pels caixals, que és el que representa aquest dibuix, encara que no s'hi vegi materialment el foc.
Nogués, Xavier; Pujols, Francesc (1919): La Catalunya pintoresca «Treure foc pels caixals». José J. de Olañeta, Editor.
Desesperar-se.
Quan va veure que per dos números no li havia tocat la grossa s'arrencava els cabells amb desesperació.
Sinònim: Tirar-se de cap contra les parets.
Equivalent en castellà: Dar coces contra el aguijón; Darse con la cabeza contra la pared; Tirarse de los pelos.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Cabell». Editorial Barcanova.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Cabell», p. 220. Universitat Miguel Hernández.
Desesperar-se.
Sinònim: Veg. Picar-se el cap.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «A», p. 36. Edicions 62.
Desesperar-se.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Patiment», p. 36. Edicions 62.

Arrencar-se els cabells del cap

4 fonts, 1951.
Com a acte de desesperació o també de gran penediment. Es fa ressò d'un costum antiquíssim a Roma amb motiu dels enterraments. Entre gents humils els parents hi concorrien esbullant-se i estirant-se els cabells.
Amades i Gelats, Joan (1951): Refranyer català comentat, p. 39. Editorial Selecta-Catalonia.
Com a acte de desesperació o també de gran penediment. Amades (1951), al «Refranyer català comentat» diu que es fa ressò d'un costum antiquíssim a Roma amb motiu dels enterraments. Entre gents humils els parents hi concorrien esbullant-se i estirant-se els cabells.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 119. Seuba Edicions.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «VI. Uns quants de no tan curts», p. 59. Autoedició.

Arrabassar-se es cabells

3 fonts, 1999.
No poder donar passada.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Dites», p. 327. Editorial Moll.
Manifestar desesperació o gran disgust.
S'arrabassava es cabells en sebre que aquella finca hauria pogut ser per a ell.
Sinònim: Arrencar-se els cabells.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Desesperar-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Manifestar desesperació o gran disgust.
Sinònim: Estirar-se es cabells.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IV. Sentiment. Sèrie B. Disgust», p. 69. Hora Nova.
Manifestar desesperació o gran disgust.
Sinònim: Estirar-se es cabells.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VI. Voluntat. Sèrie A. Gest», p. 103. Hora Nova.

Arrabassar-se els cabells

2 fonts, 2000.
Manifestar gran irritació o disgust.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Arrabassar-se», p. 113. Editorial Moll.
Manifestar desesperació.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Cabell», p. 120. Editorial Moll.
Manifestar gran irritació.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Arrancar-se els cabells

2 fonts, 1967.
Antigament, arrencar-se els cabells era símbol de dol per la mort d'un ésser estimat. Actualment s'utilitza en el sentit d'estar molt desesperat o, fins i tot, en to humorístic o irònic.
Giménez i Fajardo, Toni (2020): Ars Brevis, 26 «Etimologies paremiològiques - https://raco.cat/index.php/ArsBrevis/article/download/388376/481874/», p. 77. Universitat Ramon Llull.
Lloc: Sabadell.
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Dites referents a algunes parts del cos humà. Els cabells», p. 5. Autoedició.

Arrabassar-se es cabeis

1 font, 1984.
Manifestar gran irritació.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. A. Conjugacions vàries», p. 14. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Arrabassar-se es cabells a grapades

1 font, 1999.
Estar iracund, rabiós.
Sinònim: Arrabassar-se es cabells de ràbia | Alçar-lo sa ràbia en pes! | Esclafir de ràbia | Fer un tro de ràbia | Roegar claus | Tallar claus | Pujar a sa parra | Pujar damunt sa parra | Pujar sa sang a sa cresta | Anar coa alta.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol V. Intel·ligència. Sèrie A. Ràbia», p. 89. Hora Nova.

Arrabassar-se es cabells de ràbia

1 font, 1999.
Estar iracund, rabiós.
Sinònim: Arrabassar-se es cabells a grapades | Alçar-lo sa ràbia en pes! | Esclafir de ràbia | Fer un tro de ràbia | Roegar claus | Tallar claus | Pujar a sa parra | Pujar damunt sa parra | Pujar sa sang a sa cresta | Anar coa alta.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol V. Intel·ligència. Sèrie A. Ràbia», p. 89. Hora Nova.

Arrancar-se els cabells del cap

1 font, 2000.
Desesperar-se.
Quan es va enterar que el número que havia eixit és el que ell havia rebutjat, s'arrancava els cabells del cap.
Sinònim: Estirar-se els cabells | Pegar-se tops contra la paret.
Lloc: Comarques de Castelló.
González Felip, Marisol (2000): Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló, p. 25. Diputació de Castelló.

Arrancar-se els pèls del cap

1 font, 1995.
Lamentar-se d'una contrarietat quan ja no té remei.
Font: PR, CL, FX, G, MR, MS, TC.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 135. Instituto de Estudios Turolenses.

Arrancarse 'ls cabells

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Remesarse el pelo.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. A», p. 166. Imp. de J. Horta.

Arrencar els cabells

1 font, 2003.
Manifestar gran irritació o disgust.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «C», p. 28. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Arrencar-se (o estirar-se) els cabells

1 font, 2007.
Sinònim: Treure foc pels queixals.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «648», p. 190. Garsineu Edicions.

Arrencarse els cabells

1 font, 1918.
De: Comerma i Vilanova, Lluís.
Lloc: Banyoles.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0009 «140 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1358113». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.