Paremiologia catalana comparada digital

Cul brut

9 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1977.

Cul brut

3 fonts, 1987.
Equivalent en francès: Cul sale.
Font: El temps dels anys, p166.
Gazofilaci (2022): «https://twitter.com/Gazofilaci/status/1563463047158460416». Twitter.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «També diem…», p. 195. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Equivalent en francès: Cul sale.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Es diu…», p. 166. Sport-Entraide-Amitié.

Cul-brut

2 fonts, 1977.
Lloc: Rosselló.
Giral, R (1977): «Injúries i renecs», p. 132. Almanac Català del Rosselló.
De: Giral, R.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1977): «Injúries i renecs», p. 132. Almanac Català del Rosselló.
De: Giral, R.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Injuries i renecs», p. 132. Facebook.

Ésser un cul brut

2 fonts, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 212. Editorial Millà.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cul», p. 189. Universitat Miguel Hernández.

Cul brut!

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que no és mirada en matèria d'higiene.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 62. Editorial Trabucaire.